Fotos (i moltes) de trobada el passat Dissabte 22 Novembre

Hi ha fotos de tothom, i varies vegades. Així que ningú té excusa per no fer-ne una ullada.
Les fotos que veureu no tenen la resol·lució complerta i(encara que per Internet es veuen prou bé), si voleu alguns dels originals (a 1,3 MB cadascun), n´ho feu saber i us els faria arribar per e-mail.

Nois, quina diferència amb el QueHiHaDeNou fet amb cua de peix/Cyclostil !!
Encara recordo el mal que em feien els dits després de trencar les llàmines de cua de peix ... semblaven de vidre ... i després a apretar ben fort amb el Bic perque aquella mena de paper carbó en colors transferís la tinta a la gelatina (la cua de peix).
Aixó de la tecnologia es impressionant.

Encara que em repeteixi ... gràcies Jordi (Bondia) per la feina ben feta.
Et devem una.

Aqui teniu l'album de fotos, que us agradi:

CMX 1964s

Gràcies també a A.Moro per l'assistència tècnica.

Carles Farré

Fa una setmana

Amics, ja fa una setmana, sí. I no m'ho trec del cap. De fet no sóc l'únic perquè ja m'ha arribat per dues bandes que heu fet notícia del fet insòlit. Fet insòlit -i més en els temps que corren- de trobar-se una colla de persones que havien compartit l'escola dels primers anys i especialment en l'adolescencia, trenta després... M'ho ha comentat el porter de l'escola (li ha dit el pare del Larriba), m'ho va comentar l'Elvira, la vídua del Rafel Farré (li va dir el pare del Quico Sánchez).
Però a més tinc la sensació de que ens uneixen moltes més coses que el simple compartir d'aquells anys... i paga la pena -com insinua el nostre talent informàtic i comunicador, Antonio Moro- que aprofitem aquest espai per refer un informàtic "Què hi ha de nou?" i així d'àgil.
Aprofito aquesta meva segona tramesa (aquesta sí, ben orientada en la tecnologia gràcies a les precisions de l'Antonio Moro i fins i tot ja he fet els deures que m'havia posat de corregir el títol de la primera tramesa) per comunicar-vos tres cosetes més.

1. Avui és l'aniversari del nostre benjamí el Jordi Abad. Espero que llegeixi el blog sinó avui també el trucaré i li diré que s'incorpori. Si llegeixes això... MOLTES FELICITATS!!!!!
2. Avui és el sant de l'Andreu Torras i de l'Andreu Porcar. MOLTES FELICITATS!!!!!!
3. També li donem el condol al Torras, ahir van enterrar un seu cunyat amb qui estaven molt lligats.

FLIPARÀS!!!!

Aquesta és la 1ª paraula quem va dir el Torras quan em va trucar. Certament vaig flipar, però el que m'emociona mes es que encara estic flipant. Quan vaig arribar a casa passades sobre les 4h. em vaig seure al sofa amb un got de llet (no vaig brindar) i vaig estar una bona estona assimilant totes les emocions viscudes les hores anteriors, no em volia anar a dormir, el curiós és que desde el dissabte quan em poso a dormir, abans de quedarme KO el que em passa pel cap son les imatges i les converses del dissabte, quan em desperto igual, i durant el dia també. No soc psicòleg però la única explicació que hi trobo és la enorme alegria que tinc dins meu d'haver tornat a estar tots junts un altre cop i voler gaudir de cada moment d'aquesta nit irrepetible. El veure que després de 30 anys no ha mimbat la nostra estimació encara m'emociona més, aixó te molt a dir de la nostra qualitat humana, i aixó, a més de l'educació que em pogut rebre a casa, li debem se'ns dubte al nostre estimat "profe-tutor-amic" Miquel. També vull fer menció especial a l'altre persona que considero va ajudar a la nostra formació com a persona, que va ser el nostre estimat "Pele", descansi en pau. Gracies a tots dos pel que som. I ara si que me'n vaig a brindar!! (encara que sigui amb llet semidesnatada que tinc el colesterol alt, no ho entenc!)

Richy Bargalló

HA SIDO INCREIBLE

Ha sido increíble¡¡ todavía pienso en ello y no me lo creo, gracias Jordi, siempre le digo a mis hijos un amigo no siempre está ahí, la vida es muy larga y los iras dejando de ver, pero cualquier día os los reencontraréis y retrocederéis en el tiempo.., todos vosotros habéis estado presentes durante mi vida, he pensado que sería de uno y de otro.., por ello ¡de verdad¡ ha sido ACOJONANTE, perdón.
Moro dijo que seguíamos haciendo las mismas tonterías, eso dice mucho de todos nosotros, que tenemos todavía algo de niños y espero no lo perdamos.
-Torras no volveré a confundirme..o eso espero que ya tengo una edad.
-Moro no me tienes en tu directorio.(YA SÍ)
-Larry que mal rollo el chiste.Visca l'espanyol.
-Altes, desaparecistes, ya te pillaré.
-Vandellos, no corras que al menos te salude.
-Richy mira que te gusta hablar.
-Sami , todavía alucino con lo progre que eras.
-Miquel tienes en el instituto a una Dacasa si le das clase asústala un poquito..de buen rollo.
Ya seguiré en otro momento, mi hijo me quiere quitar el ordenador.
Gracias por encontrarnos.
J.Mª Dacasa

El sopar segons Bondia

Hola (un altre cop),
aquí teniu la visió personal, sesgada (massa feina el noi) i curta (ja ho dic, massa feina) del nostre benvolgut i mai prou reconegut Jordi Bondia. El sorprenent es que encara tingués temps de fer fotos.

novembre08

Fins ara (es broma, avui ja ho deixo)

Notes Tècniques.

Dues cosetes de l'apartat tècnic.
Primer que ja m'adono que per alguns de nosaltres no es tan fàcil publicar al bloc. Demano perdó per no haver donat més detalls i en breu us faré arribar un correu amb més informació per que sigui més fàcil. De moment traspassaré si voleu del correu al bloc els comentaris.
Segon. respecte als seguidors, si us voleu registrar NO feu servir l'usuari i la contrasenya que us he donat. Si ho feu i voleu posar el vostre perfil personal, en realitat modifiqueu la identitat principal, aquella que he anomenat Equip de redacció, i aquest canvi de perfil provoca canvis a la pàgina. Si ho voleu fer heu de fer servir el vostre coreu de gmail, o crear un, cosa altament recomanable ja que us servirà per gaudir de tots els serveis de Google, que son molts i de bona qualitat. D'aquesta forma si podreu modificar el vostre perfil que estarà disponible per tothom a l'apartat de seguidors.
Per últim recordeu revisar si existeixen comentaris dels articles, que d'entrada si no els demaneu no es veuen i poden ser interesants. Per fer-los només heu de picar a comentaris i seguir les instruccions.
Bé no us dono més la tabarra. Fins aviat.

El nen ja té un dia

Hola,
per commemorar el primer dia d'existència del Que hi ha de nou? del segle XXI us deixo com a regal les fotos de Darnius lleugerament retocades. Gràcies per la vostra col·laboració.

Darnius. Primavera curs 76-77

Per cert, avui he dedicat la meva classe de mates amb 3r d'E.S.O. ha parlar de la nostra trobada, tal com els havia promés. S'han quedat bastant parats i molt interesats en els detalls...els sorprenia molt tot plegat...i també han tingut una sana enveja de les nostres excursions, sobretot, i de les coses que feiem després de classe, ja que els no han viscut mai res similar. Ha estat molt intetresant. Espero que els hagui quedat alguna cosa positiva de tot el que hem parlat...son bona gent...i bastant bons en mates en general :)
Bé a veure si puc parar una mica, que tinc pendents encara els deures de la UOC ...i a aquest pas...(Antonio Moro)

NIT MAGICA

Como todos.
Quisiera reiterar mis felicidades al Jordi Bondia, ya que nos regalo una noche MAGICA. Recuerdos, nostalgia, alegria, intriga, felicidad y muchiiiiisimas cosas más. Mis felicitaciones tambien por el lugar escogido y la comida buenisima y con mucho gusto.
Cuantas cosas nos contamos. Cuantos recuerdos. Cuanto miedo teniamos antes del reencuentro y que rápida paso la velada. A las pocas horas ya os estaba hechando de menos y en mi mente queda la imagen de todos, no se si os paso lo mismo, pero os mirava y recordaba la imagen de cuando eramos pequeños. Ahora voy por la calle fijandome en todos a ver si os encuentro.
Antonio Moro, gracias tambien a ti por la rapidez en crear este blog que espero que saque humo de todos nuestros comentarios.
Y compañeros muchas gracias a todos vosotros, ya que la magia de esa noche, no hubiera existido sin vuestra presencia y como NO la de nuestro querido tutor Miquel, que no fue el tipico profe, sino que fue nuestro amigo. (Marcel Calef)

Estic en un núvol. Quin privilegi!

Uffff! (Caram com m'ha costat deixar el meu comentari primer. I a hores d'ara no sé si l'enganxo a la pàgina principal o al text "L'endemà". Ssi és així, Antonio, et toca redreçar el meu error)Bé, ara em toca a mi... He he he! anava a posar -tot dirigint-me a vosaltres- "nois") No sé quan passarà aquesta sensació... estic en un núvol... I Ara us ho dic sense embuts, cada dos per tres m'agafa una plorera... tendra, agradable... Dissabte no podia dormir. Em vaig despertar cap a les cinc i vinga a pensar en la trobada... i en moments d'aquella tutoria. Va ser una nit màgica. Em sap greu no haver tingut més temps, més capacitat de moviment per anar cap a altres racons de la taula. M'he quedat amb gana de saber molt més de tots i cadascú de vosaltres. No sé com les vostres dones, els vostres fills us poden entendre... "però... tant va ser aquella experiència?" i és que és cert que allò que vàrem viure va ser un privilegi de pocs.Aquella vivència, vosaltres, el fet de recuperar-nos ara... no us podeu arribar com omple de valor la meva vida, la meva dedicació personal i educativa...Jordi Bondia, mosqueta silenciosa, com t'ho has currat! i a més enganyant-nos perquè fins dissabte no vaig saber que la "comissió organitzadora" eres tu i prou. T'estimo! Us estimooooo!!!!!!! Miquel

Agraïments

Sóc poc donat a la paraula oral (ja ho vau notar), m'expresso més bé per escrit i per això vull donar les gràcies, pels agraïments donats "in situ".
Quan el "maitre" em requeria per qualsevol cosa, per "pagar", per dir-me coses, etc..., i no menjava, m'era igual, doncs anava tip (en el bon sentit) de tots vosaltres. Les aixecades de copes d'en Richy, els petons d'en Torras, el "com t'ho has currat" de tots, els comentaris de cadascun de vosaltres a l'acabar i les paraules finals del Miquel,..., tantes coses...., que bé sembla que aquella nit vaig anar ple... i no era de menjar, sinó d'ilusions de "nens" fetes realitats.
A la propera vindrà més gent, penso que els del "B" es complementaran perfectament quan se'ls digui, i hauran moltes més trobades, però aquesta nit perdurarà a les ments de tots nosaltres com la primera després de 30 anys.
Ho sento, no sabia com anava això i el mateix comentari està repetit com a "comentari" de la foto. (Jordi Bondia)

L´endemà

Bon dia a tots, unes sensacions similars a les quals manifesta el nostre company Antonio Moro, també em van envair, però va ser a l'endemà, quan vaig tenir temps de reflexionar ,a l'aixecar-me al matí. Abans d'arribar al sopar no podia ni imaginar els sentiments que després vaig sentir durant tota la vetllada. Recordar aquells bons moments viscuts durant part de la nostra etapa escolar va ser sensacional, rememorar experiéncias viscudes amb els teus companys, les quals recordava i les quals tenia en un racó de la memòria, veure'ls novament a casí tots i després de tants anys, crec que diu molt en favor de tots, com va comentar el nostre Miquel Cubero, vam ser més que companys de classe, un gran grup d'amics. Estic convençut que gran part del mèrit del que ara som en la vida l'hi devem al Miquel Cubero, al canvi que es va produir en les nostres vides quan es va fer càrrec de la tutoria del nostre curs, va haver una revolució en el sistema d'ensenyament pel que fa al que havíem conegut fins a aquella data, va crear en tots un afany d'aprendre implicant-nos en les diferents matèries que impartíem en un ambient, que, almenys jo, no he conegut durant tota la meva etapa escolar i molt menys durant la meva etapa universitària. Es va forjar una simbiosi alumnes- professor, que ens va dur a considerar-lo, des del respecte, un més de nosaltres. Amb Miquel Cubero es va trencar el motlle, com professor, i com persona, algú que segur no oblidarem i que com algú va esmentar en el sopar, parla d'ell als seus fills i als seus alumnes. Com tampoc oblidarem als nostres companys absents i que ja no es troben entre nosaltres.

Ara que hem reprès el contacte, espero i és el meu desig que no ho perdem durant la resta de les nostres vides. Com també desitjo que aquest blog ens mantingui units entre reunió i reunió, i que no ens limitem a realitzar reunions de forma peródica si no que sigui un element dinamitzador que estrenyi ara i en el futur la nostra relació.

Ja estic esperant la data de la pròxima trobada i les propostes alternatives de tot tipus que realitzem entre tots.

Una forta abraçada.

Carles Manzanares.

Gracies

Ésser el segon és un privilegi. Gracies a tots per donar-me la nit que em vareu donar. Gracies al Jordi Bondia i a l'Antonio. I sobre tot, gracies a en Miquel, que és qui ens ha donat més i qui ha fet un bon tros del que som!
De fet, mai havés pensat que un vespre em representés tant. He estat pensant con diu en Carles Manzanares sobre el que som i hem estat. He ensenyat les fotos als meus fills i a la meva dona i, sobre tot els nens, no es creien que aquell fos el pare, amb col.legues de la seva edat, quan era petit, com ells. I com que coneixen Darnius, van al.lucinar amb les fotos de tots banyant-nos allà.
Espero continuar veient-vos. I disfrutant de vosaltres, amb els petons de l'Andreu, els discursos del Richi, les llagrimes d'il.lusió de'n Miquel... (Larri)

Que hi ha de nou? (Edició Digital)

Quan l'altre dia m'acabava d'acomiadar i baixava pel carrer Santaló, no vaig poder evitar girar-me un parell de vegades per comprovar que aquelles persones encara hi eren allà. Durant un moment em va omplir un sentiment de perdua molt dificil d'explicar. Més tard, al cotxe, de camí cap a casa, tenia una sensació extranya, com si tot el viscut les últimes hores no pogués ser veritat. Per sort avui he rebut un altre correu d'un company, que no hi ha forma que adjunti correctament les fotos, però malgrat tot m'ha ajudat a comprovar que tot el que ha pasat els últims dies no és fruit de la meva imaginació. Per no perdre l'empenta, us presento la nova edició del Que hi ha de nou? aquesta vegada en edició digital. Esteu tots convidats a participar. (Antonio Moro)

22novembre

Les primeres fotos (Andreu Torras)