Miquel Àngel Hernández, in memoriam

ALS ELEGITS

A vosaltres, els qui del sofriment

sou elegits per a altes proves,

com us escolto quan calleu i em deixo

penetrar pels laments que mai no heu dit.

 

Plens en excés de forces batudes,

plors ofegats i dominades ires,

els ulls, les mans, com en ruïna, parlen

d'imperis destruïts per sempre més.

 

Sóc terra que vol ésser fecundada

pel riu amarg que neix en vostre cor

i, compartint el greu dolor, lloar-vos,

a fi que us retrobeu, transfigurats.

 

Joan Vinyoli

 

 

Volia escriure alguna cosa per al Miguel Ángel, però m'ha vingut de gust mostrar-vos aquesta poesia.

Una abraçada a tots. Carles Casanovas.

En el record

Companys, amics…he intentat comunicar-me amb vosaltres a partir del blog però després de tants dies de no fer-lo servir ja no me’n recordo de com s’entra, a més donada la gravetat de la notícia, volia comunicar-me amb el màxim de vosaltres i tinc la sensació que això del blog té un ús força parcial.

Ahir em va trucar el Jordi Bondia a la parròquia... em vaig quedar glaçat... Després, gràcies a la seva delicadesa i eficàcia, vaig parlar amb la mare... No hi ha consol quan s’enterra un fill però jo necessitava parlar amb ella i ella de ben segur que va considerar la meva trucada com a carícia...

No em sé avenir... Ja en tenim dos d’aquell curs màgic a l’altra banda de la vida...

Jordi, com alguns han dit... no saps com t’agraeixo que ens haguessis convocat. Va ser un agradable comiat!

Una abraçada a tots. Ànims i perdoneu el meu silenci, vaig començar molt fort després de la trobada però el temps se m’escapa amb tanta resposta que haig de donar.

El text és d'en Miquel i la imatge, dibuixada en el seu moment per en Miguel Ángel, me l'ha proporcionat en Jordi. Gràcies a tots dos.

Amics per els que no van rebre el correu d´en Carles Bosch, ho acompanyo per a fer extensiu a tots la triste notícia de la defunció del nostre company Hernandez, després de veure'l en la reunió, es valora molt més la nostra trobada. Descansi en pau. Carles Manzanares.

"Tinc que donar-vos una molt dolenta notícia companys. El cas és que aquest diumenge al matí em vaig trobar a l’amic Xavier Cotura i hem va deixar glaçat, encara no fa ni 15 dies es va trobar amb el pare del Miquel Angel Hernández, i l’hi va comunicar que l’Hernández havia mort sobtadament tot caminant pel carrer. Crec que va ser un infart cerebral.
En fi, no se més detalls, tampoc en Cotura en sabia gaire més, imagino que com jo es va quedar tot parat i sorprés sense sapiguer que dir.

Tinguem un emotiu record pel nostre àmic i company. En aquets moments és quan encara valoro més l’esforç i encert del Jordi Bondia i la resta de companys com l’Antonio Moro ara amb el blog, per haver-nos retrobat al passat mes de Novembre amb un magnífic sopar i haver pogut repartir tantes abraçades amb tots vosaltres i a ell. Carles Bosch".

Vespella printemps/primavera/spring

Queridos míos:

Ya está aquí lo que vosotros llamáis buen tiempo, así que habrá que ir pensando en la excursión a Vespella un poco más en serio. Acordemos pronto un día y vayamos. Solos, con esposas, novias, niños o cuñados. Y quienes no puedan ir ese día en concreto (los niños, la suegra o los padres mayores, ¡esos tiranos implacables!), que no se preocupen. Ya vendrán en otro momento. Lo digo incluyéndome a mí; a lo mejor el fin de semana que acordamos me va mal, pero no por eso voy a fastidiar al resto.

Rafael Ramos

Sanfe

Por otro lado, el otro día estuve buscando a Sanfeliu en las páginas blancas de Telefónica y no lo encontré. Me las prometía muy felices, porque la última vez que lo vi (hace ya unos años, claro) me dijo que se había ido a vivir con una chica a la calle Jocs Florals. El secreto era encontrar un Carles Sanfeliu Sunyer en es acalle y ya lo teníamos. Pero no ha habido suerte. De hecho, no he encontrado un solo Carles/Carlos Sanfeliu/Santfeliu/ Sant Feliu en la provincia de Barcelona. ¿Alguien sabe algo de él? ¿Alguna pista para que lo encontremos?